# El nuvolet coixí de la lluna > Un nuvolet al cel de la nit voldria ser un coixí. Un conte de bona nit tendre i tranquil sobre la sensació càlida d'estar just al lloc on toca. Canonical: https://www.bedtime-stories.fun/ca/showcase/el-nuvolet-coixi-de-la-lluna Last updated: 2026-03-02 - 3-4 anys - 4 min - Màgic - Narrador ## Characters - Sam (Son) ## Story En Sam era al seu llitet. La manta era calenta i suau, estirada fins ben amunt, fins sota la barbeta. El seu coixí era tou i amorós, suau com un núvol. I l'habitació estava en silenci. Molt, molt en silenci. Només se sentia la respiració fluixeta d'en Sam, tranquil·la i pausada. En Sam va girar el cap a poc a poc cap a la finestra. A fora, el cel de la nit era fosc i ample, tan ample com un mar gran i profund de color blau. I per tot arreu espurnejaven estrelletes, com llumetes petitones que picaven l'ullet a algú. La lluna era grossa, rodona i daurada, com un llum de nit suau que brillava fluixet i càlid damunt de tot. Llavors, una cosa petita va passar surant pel cel. Un nuvolet petitó, tot solet. Era blanc, i tou, i silenciós com un xiuxiueig. Anava a la deriva, a poc a poc, pel cel ample i fosc, i semblava una mica perdut... tan petit entre totes aquelles estrelles grans i brillants. Va fer una volta sobre si mateix, molt suaument, com si busqués alguna cosa. Ben endins del nuvolet, tal com pensen els núvols, a poc a poc, fluixet i suau, hi havia un desig. El nuvolet volia ser prou tou per convertir-se en un coixí de debò. Un coixí tou i esponjós, igual que el que en Sam tenia sota la galta. Un coixí on algú pogués recolzar el cap cansat. I el nuvolet ho va provar. Es va inflar, més i més gros, rodó i grassonet com un caramel tou. Però continuava surant, allà dalt al cel. Després va baixar fins a un arbre gran i es volia estirar sobre les branques, quiet, quiet... però el vent el va empènyer suaument. Fiuuu, feia el vent, i el nuvolet se'n va anar volant. Després el nuvolet va passar surant per davant de la finestra d'en Sam. Volia seure a l'ampit i descansar-hi, ben quiet i en silenci. Ho va provar de debò. Però els núvols són fets per surar. No poden seure, ni quedar-se estirats. I així el nuvolet va continuar surant fluixet, més i més lluny, per la nit silenciosa. En Sam tenia son. Els ulls li pesaven, pesaven com pedretes. Va enfonsar la galta en el seu coixí tou i va badallar un cop, a poc a poc. I llavors li va passar pel cap un pensament adormit, fluixet i suau, com una fulleta que vola per l'aire... La lluna grossa, rodona i brillant... reposava molt suaument sobre el nuvolet. S'hi recolzava, tova, quieta i pesant, igual que en Sam es recolzava en el seu coixí. El nuvolet sostenia la lluna, l'aguantava, molt delicadament. El nuvolet havia estat un coixí des del principi. Un coixí per a la lluna. Tota l'estona havia fet just el que calia. No havia de convertir-se en res més. Ja estava bé tal com era. I el nuvolet també ho va sentir: aquella sensació càlida i tranquil·la d'estar just on toca. Ja no buscava. Reposava i surava suaument, i la lluna es recolzava tova al seu costat. Les estrelletes espurnejaven fluixet al voltant, com si fessin que sí amb el cap i xiuxiuegessin: Sí, així està bé. Els ulls d'en Sam es van tancar. La seva respiració es va fer lenta i tranquil·la. La finestra era un quadrat fosc i suau, ple de silenci. A fora tot era suau, tranquil i quiet. La lluna reposava sobre el seu nuvolet. En Sam reposava sobre el seu coixí. I tot estava en silenci. Tot quiet. Bona nit, nuvolet. Bona nit, Sam. ## Related - [Escolta com sona](https://www.bedtime-stories.fun/ca/showcase) - [Veus](https://www.bedtime-stories.fun/ca/voices) - [Preus](https://www.bedtime-stories.fun/ca/pricing)