# Els monstres no existeixen > Un conte tranquil per anar a dormir per als més petits: en Sam descobreix una ombra que fa por a la paret, però la mama li ensenya que només és la cadira a la llum de la lluna. Càlid, dolç i ple de seguretat. Canonical: https://www.bedtime-stories.fun/ca/showcase/els-monstres-no-existeixen Last updated: 2026-03-02 - 3-4 anys - 3 min - Vida real - Narrador ## Characters - Mama (Mother) - Sam (Son) ## Story Era l'hora d'anar a dormir, i l'habitació estava molt tranquil·la. Només la lluna entrava per la finestra i pintava taques de llum a terra. En Sam era al seu llitet, amb la manta estirada fins al nas. El seu osset de peluix, en Benny, seia al seu costat, sobre el coixí. En Sam va abraçar fort en Benny i va mirar el sostre. Tot estava tan tranquil. El llumet de nit brillava càlid i daurat al racó. A fora, el vent xiuxiuejava molt fluixet entre els arbres... fiu... fiu... Però aleshores en Sam va veure alguna cosa a la paret. Una ombra gran i fosca. L'ombra es gronxava d'un costat a l'altre, a poc a poc, com si fos una cosa grossa que es movia. En Sam va obrir molt els ulls. Es va estirar la manta una mica més amunt i va abraçar en Benny encara més fort. El seu cor petit bategava: pum, pum, pum. Però en Sam era un nen petit molt valent. Va mirar l'ombra amb molta atenció. L'ombra tenia dos braços grans que es movien amb el vent. O... potser no eren braços? Llavors la porta es va obrir a poc a poc. Tap, tap, tap. La mama va entrar a l'habitació. Es va asseure a la vora del llit, i de seguida va fer olor d'escalfor i de casa. La mama va acariciar suaument el cap d'en Sam. Va veure que ell agafava la manta ben fort, i va veure l'ombra gran a la paret. La mama va somriure. Es va aixecar, va anar a la finestra i va apartar la cortina una miqueta. I aleshores... aleshores en Sam també ho va veure. Era la cadira! La cadira vella del costat de la finestra, on hi havia penjat el jersei d'en Sam. Les mànigues del jersei es gronxaven amunt i avall amb el corrent d'aire. I la lluna en feia una ombra gran i bellugadissa a la paret. En Sam va mirar la cadira. Després va mirar l'ombra. I llavors... se li va escapar el riure. Primer una rialleta petita, i després una bona riallada. L'ombra només era la cadira! La mama va fer un petó al front d'en Sam. Li va arreglar la manta, ben calenteta i suau, i va tornar a posar en Benny ben a prop d'en Sam. En Sam va badallar. Un badall gran i rodó. Va enfonsar el nas al pèl suau d'en Benny i va tancar els ulls. L'ombra de la paret encara es gronxava una mica... però ara ja no feia gens de por. Ara gairebé feia gràcia. La mama va tancar la porta molt a poc a poc. A l'habitació tot era quiet i calentó. La lluna brillava suaument per la finestra. I en Sam es va adormir, ben tranquil, ben protegit, amb en Benny als braços. Perquè els monstres no existeixen. Bona nit, petit Sam. ## Related - [Escolta com sona](https://www.bedtime-stories.fun/ca/showcase) - [Veus](https://www.bedtime-stories.fun/ca/voices) - [Preus](https://www.bedtime-stories.fun/ca/pricing)