# Sense petjades a la pineda > La Sam i el seu papa acampen a la pineda. Un conte tranquil sobre tenir cura de la natura, el cel ple d'estrelles i la sensació de deixar el món una mica millor. Canonical: https://www.bedtime-stories.fun/ca/showcase/sense-petjades-a-la-pineda Last updated: 2026-03-02 - 7-8 anys - 5 min - Vida real - Narrador ## Characters - papa (Father) - Sam (Daughter) ## Story El camí del bosc era estret, i els pins eren tan atapeïts que les seves branques feien una teulada damunt el cap de la Sam. Feia olor de resina i de terra humida, i sota les sabates cruixien branquetes petites. La Sam portava la seva pròpia motxilla. Era gairebé tan gran com ella, però havia insistit a portar-la tota sola. El papa anava al davant, amb la motxilla pesada de la tenda a l'esquena, i de tant en tant es girava per mirar si ella encara el seguia. Van trobar una clariana entre els pins, on el terra era tou i pla. Mentre el papa muntava la tenda, la Sam va caminar una mica pel camí. Damunt la molsa hi havia una bossa de patates buida. Platejada i arrugada, com si l'hagués portat el vent. La Sam es va ajupir, va agafar la bossa i se la va ficar a la butxaca de la jaqueta. No va dir res. Era senzillament el que calia fer. Més enllà, a la vora d'un rierol que gorgolejava entre les pedres, va trobar una ampolla de plàstic. També va anar a parar a la motxilla. I després, un paper de caramel entre les arrels d'un pi vell. Quan va tornar, la tenda ja estava muntada. El papa havia estès les esterilles i els sacs de dormir. Va veure les deixalles a les mans de la Sam i només va fer que sí amb el cap. Somreia com somreia sempre que estava orgullós però no volia dir grans paraules. Van menjar entrepans de formatge i trossets de poma, i van beure te calent del termo. Al seu voltant, el bosc anava quedant en silenci. Només un picot picava en algun lloc ben amunt — toc, toc, toc — i després ell també va plegar per avui. Just quan el capvespre tenyia el cel de blau fosc, alguna cosa es va moure a la vora de la clariana. La Sam va aguantar la respiració. Entre els troncs dels pins hi havia un cabirol. Va aixecar el cap i els va mirar, amb les orelles dretes i els ulls foscos i tranquils. Ningú no es movia. La Sam sentia com li bategava el cor. El cabirol s'estava allà quiet, com si pensés si aquelles dues persones eren de fiar. Després es va girar i va desaparèixer sense fer soroll entre els arbres. Més tard, quan ja era fosc del tot, es van estirar a les esterilles davant la tenda i van mirar amunt. El cel era tan clar com la Sam no l'havia vist mai. Milers d'estrelles, no, milions, per tot arreu. El papa va aixecar el braç i va assenyalar una franja brillant que travessava tot el cel. Era la Via Làctia. La Sam es va imaginar totes aquelles estrelles brillant juntes, tan lluny que gairebé no es podia ni imaginar. Després el papa va assenyalar una estrella molt brillant, que estava ben quieta i ferma al cel — l'estrella Polar. I una mica més enllà, tres estrelles en fila, ben juntes, com perles en un fil. Era el cinturó d'Orió. La Sam s'estava quieta i sentia l'aire fresc de la nit a la cara. Els pins xiuxiuejaven fluixet amb el vent, i en algun lloc cantava un mussol. Va pensar en el cabirol i en com l'havia mirat. Tan tranquil, sense gens de por. Potser, va pensar la Sam, aquest era el motiu per no deixar deixalles al bosc. No per una norma. Sinó perquè el bosc era d'algú. Del cabirol. Del mussol. Dels pins. Al cap d'una estona es van ficar dins els sacs de dormir. S'hi estava calentó, i la tenda feia olor d'agulles de pi. El papa era just al seu costat, i la Sam sentia la seva respiració tranquil·la. L'endemà al matí ho van desar tot. Cada engruna, cada bosseta de te, cada deixalla que la Sam havia recollit el dia abans. Van mirar la clariana una última vegada. Gairebé no es veia que hi hagués estat ningú. Només uns quants llocs aixafats a la molsa, on hi havia hagut la tenda. La Sam es va carregar la motxilla a l'espatlla i va seguir el papa pel camí estret. El sol del matí es filtrava entre els pins i pintava taques daurades a terra. En algun lloc, un pit-roig cantava la seva primera cançó. I el bosc, darrere seu, es quedava quiet i net... com si s'hagués passat tota la nit somiant. Bona nit. ## Related - [Escolta com sona](https://www.bedtime-stories.fun/ca/showcase) - [Veus](https://www.bedtime-stories.fun/ca/voices) - [Preus](https://www.bedtime-stories.fun/ca/pricing)